Ahir no vam quedar les últimes!

Si us soc totalment franca, anava força neguitosa, algun dels models marcaven ratxes de més de 25 kn per la jornada i em feia patir el dubte constant de … ‘Haurem de rissar’? Finalment, l’anemòmetre no va marcar més de 20 en cap moment, però va ser la primera regata amb VENT en la que participàvem, entre 7 i 15 kn. Navegar amb vent /no et descobreixo res si has llegit fins a aquest punt/ és una altra història. D’una banda, per poc bé que posis les veles el barco avança, però de l’altre, acabar d’ajustar-les requereix una mica més de força i tècnica / i més si no tens winch autocaçant i has d’anar a lligar les escotes a les cornamuses/.

El recorregut va canviar uns minuts abans de la sortida. Aquest cop era llarg: 11 milles anant a la boia de la Murtra i tornant fins a la meitat del recorregut. La que¿? Tothom coneix la boia de la Murtra, no? Doncs nosaltres no. La nova convidada a la festa avui era la tauleta, que l’havíem posat a la banyera per veure bé la carta nàutica i enfocar bé a la boia misteriosa, a més de tenir informació del vent, no fos cas que pugés de més.

La sortida: aquest gran moment

Pot seguir la crònica il·lustrada amb el programa eStela

/La línia de sortida no sembla que estigui ben posada, i t’hauràs de fiar del relat i les meves percepcions en aquest punt/

Com és habitual, i (no) podràs veure al tracking, li hem agafat el gust a sortir amurades a bavor, així, sense tenir cap preferència, marcant perfil de perdedores des de l’inici. Però aquest cop vam sortir en un temps rècord, i vam creuar molt de pressa la línia de sortida, es nota que guanyem confiança entre nosaltres i ens atrevim a estar a prop d’altres barcos i fer virades ràpides. Vam virar per agafar prioritat i vam obligar al Vertige a fer una virada que no havia decidit, no ens va servir per res més que per emprenyar-los una mica, però ens va fer gràcia haver-ho fet per primera vegada, ja ens perdonareu companys.

Les maniobres se’ns van fer, en algun punt, una mica més complexes. Caçar el carro de la major o l’escota suposava un esforç nou per la tripulació. Quan has d’enviar una escota a la cornamusa, no és el mateix amb 6 kn de vent que amb uns 15 kn i ens relliscava l’escota alhora de mossegar-la i mai no la vam tenir allà on volíem. /Durant les 11 milles del recorregut només tindrem dues virades fallides i una trabujada involuntària /

L’anada a la Murtra va ser prou digna, per UN MOMENT vam veure el Vertige i Formentor darrere, la cosa va canviar ràpidament. Però ens anàvem creuant ab el Kalidon i ho celebràvem cada vegada. Tan el Vertige, un Aquila de 28 peus com el Kalidon, un Puma 26, són embarcacions a les que ‘en teoria’ i quan dominem una mica el barco hauríem de poder avançar, ja que els trèiem algun metre d’eslora, però de moment ens fa felices anar a prop de la flota. El que és del tot incomprensible és com el Kalidon, aconsegueix treure un nus més de velocitat en les mateixes condicions que nosaltres. Si veieu mireu el tracking és escandalós.

L’arribada a la boia va ser emocionant, vam poder veure com els dos barcos la vorejaven alhora i a partir d’aquí ja no es van separar més fins a creuar amb un minut de diferència la línia d’arribada. I aquí vam començar a aprendre distància. Va quedar clar que necessitem urgentment una classe de com fer anar el Narval en portants. L’equilibri entre obrir veles, no desventar la gènova amb la major, trabujar sense voler, mantenir el rumb més directe possible, encara se’ns fa difícil.

Tampoc no ens havia passat pel cap marcar el barco comitè quan vem passar pel davant a l’anada. Ho vam deduir, més o menys, pel rumb que teníem guardat a la tauleta i les virades que havíem fet, però com a ‘waypoint‘ era poc fiable. Mes o menys vam encertar i vam poder fer un temps de 3 hores 23 minuts i 13 segons. Darrere nostre entraba el Formentor 2 i, que ens perdoni la seva tripulació, ens va fer una mica felices.

La regata d’ahir era la quarta de la temporada i comptava amb una entrega de premis i un petit pica-pica al Nàutic Garraf, vam engolir uns trossets de formatge, unes patates i amb un pot de catànies i uns bunyols per endur hi vam anar corrents en cotxe… Sospitem que els que van trigar menys de 3 hores en fer la regata van poder menjar en condicions. Però realment va ser molt interessant compartir el postregata amb gent que en sabia més que nosaltres i posar cara i noms a les altres tripulacions. Quan vam dir orgulloses, ‘ei, que només hem entrat 10 minuts darrere vostre’ ens van intentar xafar la il·lusió dient que de fet hauríem de mirar el temps compensat… detalls que deixem per més endavant. El que comença a funcionar prou bé és la presa de decisions entre l’Esther, que ja és la tàctica oficial i jo a la canya. La Vane comença a agafar confiança amb la major i la Núria amb les escotes. El repte que ens havíem posat per aquesta regata era no acabar les darreres, no ens ho havíem dit molt fort, però era una voluntat que surava a l’aire. Quin serà el proper? Prendre la sortida amb preferència, potser? Sí, diem que ho fem només per aprendre i navegar juntes, però no sabria dir-vos qui de les quatre és la més competitiva.

P.D. Estem trastejant amb una GoPro. La propera entrega: com la liem a les maniobres!