Carloforte – Spiaggia Pino 

31,5 milles. 

Després d’anar a comprar al Conad, un supermercat que acabarem coneixent en profunditat, deixem anar amarres i posem rumb a Porto Pino. Ens esperen més de 30 milles que fem principalment a vela. Deixem enrere les illes de San Pietro i de Sant’Antioco i ens dirigim pròpiament dit a l’illa de Sardenya.

De camí, entre boies de pescadors fetes amb antics envasos de lleixiu o detergent, sembla que flota alguna cosa de color verd fosc. A algú li sembla un bolso. Decidim anar-lo a pescar i comencem a especular de qui és. Alguns en un exercici de wishful thinking desitgen que sigui propietat d’una multimilionària i que, al retornar-li el seu bolso d’alt valor sentimental perquè li va regalar el seu difunt marit, ens ho agraeixi amb un xec amb el que ens podriem retirar per no treballar mai més cap dels 6. Quan ens hi acostem, esclaten els riures: és una sabatilla que ni tan sols podem pescar per treure un plàstic de l’aigua. Sospito que si hagués sigut un bolso ens haguéssim esforçat més en la pesca. 

Anem direcció a Porto Pino, per aquella zona unes conegudes ens havien dit que hi havia un fondeig meravellós, al costat de Porto Pino, però tal com ve el vent, anem a la platja de just al costat, Spiaggia Pino. El paisatge és espectacular, una platja llarguíssima de sorra blanca i fina com la sal. Però sí que és cert que hi ha força gent a la platja. Durant el dia s’anirà buidant fins quedar pràcticament sols al fondeig, només hi ha uns altres cinc velers i tenim molt espai entre uns i altres.