Després d'una setmana d'estudiar el procediment de sortida, les normes bàsiques, rebre consells que a priori poden semblar contradictoris de diferents navegants i regatistes, amics pacients... Arriba el dia. El Narval s'estrena: un dia de poc vent, núvol i fred, però la il·lusió en embarcar està desbordada. Tant que quasi volem quedar en una bona posició. Els recordo: l'objectiu és acabar, no serà fàcil i menys amb el poc vent que es preveu.
I vinga a flotar. Reconeixement dels barcos. Aplaçament. Anem a mirar el barco comité. Esprem. Repassem banderes i procediment. Riem. Esperarem fins les dues. Fem virades ajudades pel motor per repassar quines són les maniobres i coordinar-nos. Reiem. 20 minuts més. Treiem patates. 15 minuts més. Una cervesa,...
Gairebé fa tres hores flotem quan el barco comité s'anima, tot i que va justet de vent, a provar de donar la sortida quan ja són dos quarts passats de tres. És la primera de les regates de la temporada i marxaríem totes una mica capcotes així que s'arrisca.
En aquells moments ja hi ha gairebé més mandra que il·lusió i comencem incomplint el consell número 1 repetit per tots els amics amb qui havia parlat aquests dies: No estiguis lluny de la sortida. No he fet el que havia dit tothom: reconèixer la línia, de pas hagués pogut veure que la boia no estava ben col·locada en el moment de la sortida i era molt millor sortida. Però perquè fer cas... Us puc assegurar que jo estava convençuda d'estar molt a prop, no la primera, no calia arriscar el primer dia, però orgullosa i tot de no haver-ho fet tan malament, fins que no hi havia manera de passar la línia de sortida. No hem volgut veure el temps que trigàvem, hem preferit no mirar.
Pretenia fer la sortida sense haver de virar d'urgència rodejada de barcos, com a tripulació estem poc rodades, per dir-ho generosament, i no em volia veure amb la tessitura d'haver de reaccionar de pressa i trobar-nos amb una virada fallida caient sobre algun altre barco.
Durant la regata no deixen de mesurar el vent i decidir si la suspenen. O això em sembla mentre escolto la ràdio. Parlen sovint d'aquests que amb prou feines es mouen: es refereixen a nosaltres i un parell de companys de desventures a qui no els ha anat massa bé tampoc, ni la sortida ni el vent rolant i inestable.
Decidim seguir als nostres veïns de pantalà, han sortit tard i els tenim prou a prop per mirar de copiar la seva estratègia. Els havíem avisat abans de sortir, us seguirem! Duen un Dufour 3800 i ens sembla que són una bona opció a analitzar, però tampoc no en tenim molts més a prop.
Mentre 'avancem' lentament, molt lentament, a una desesperant mitjana de 1,5 / 2 kn cap a la boia cometem diferents errades: virades que no funcionen perquè deixem anar el gènova massa aviat, un winch enrotllat al revés, una escota de major massa caçada i una patrona que es despista i perd el rumb perquè no en sap prou per poder estar pendent de tot.
Si arribem a la boia ens podem donar per satisfetes, ens retirem i li estalviem al barco comité el mal tràngol de dir... "noies... que desmunten" en el nostre primer intent. Per ser honestes, ni tan sols ha sigut idea nostra, el Dofour 3800 a qui seguíem acaba de creuar la boia i han dit que marxàvem. Decidim mantindre'ns fermes en l'única idea bona que hem tingut: copiar els que en saben més. Ells proven de treure l'spi per practicar una mica més, però no se'n surten, no hi ha vent per res.
.JPEG)
I arribem a la boia després de calcular malament i haver de fer dues virades de més. Errada clàssica i previsible número 356. Quan per fi tenim el rumb adequat per deixar la boia per bavor cau el vent, perdem arrancada, tant que no tenim marge ni tan sols per fer una virada, ho intentem, però no virem. La poca onada que hi ha ens porta a caure directament sobre la boia. I aquí si, el meu amor propi acaba ferit de mort. No puc fer una altra cosa que arribar i deixar la boia per estribord. Les dues integrants de la tripulació que manteníem una mica els ànims no sortim del nostre ensurt de no haver pogut remuntar la boia.
Un cop, passada /o millor dir esquivada/ la boia, comuniquem per ràdio que marxem, agraïm la paciència i decidim provar els rumbs portants. Cap de les integrants de la tripulació no ha fet mai una trabujada i aprofitem per fer-ne un parell i repassar la maniobra, però estan cansades i amb fred i no triguem a posar motor.
Una darrera embarcació continua incansable fins a la sortida, diria que és un Jeanneau Aquila, que amb el seu Spi va tirant a poc a poc i sentim per ràdio que acaben amb 1 hora i 47 minuts. Tinc ganes d’aplaudir-los.
Arribant a port ens trobem veïns de pantalà, ells ja han dinat i marxen, amb un somriure ens donen ànims, 'Era un dia difícil, molt poc vent, moltes rolades, mar de fons' i miren d'animar-nos una mica. Ens refugiem dins el Narval i els riures que no hem perdut en tota l'estona continuen mentre dinem un fantàstic pop saltejat amb favetes improvisat i una nova llauna deliciosa que he trobat a 'Cométe el mar'. Penso que els hauré de proposar que ens patrocinin els dinars post regata, em guardo la idea per quan siguem, com a mínim, capaces d'acabar-la.
Al març hi tornarem, ens prometem entrenar, veurem si les agendes ho permeten. Com a mínim, no ens hem fet mal mai i no hem trencat res…. Així ens acomiadem.
P.D. Si s'havia trencat una cosa. Però no ho he sabut fins a les 12 de la nit, quan morta de fred, he vist que el radiador no estava encès. Una ullada ràpida al carregador de bateries confirma el temor: No arriba corrent. I recordo fugaçment que ens ha passat a mitja tarda tot just arribar. Consell addicional: els cables no s'estiren pel cablejat, sinó per la peça de plàstic que ves a saber quin nom té, i molt menys si el muntatge ha anat a càrrec d'una armadora negada per a l'electricitat i amb poca traça amb el cablejat.
Amb el fred, la son i el mal de cap per una lleugera insolació /vam passar fred i, així i tot, em vaig cremar/ baixo del vaixell, miro de reparar les connexions al pantalà. Em fa falta un tornavís diferent. Torno a entrar el barco. Torno a sortir. Fa fred. Els cargols estan passats i no hi ha manera de collar bé els cables, segurament per això han sortit. Entro dins amb el cable... pensa... mal de cap, son... tinc un de petit, un adaptador de 16, valdrà. Desmunta i... resulta que a aquest té un mecanisme diferent. Un cop entès, torna a muntar i a dormir
P.D. 2. Tinc un blau èpic al genoll que ahir no havia detectat.
Equip de regates del Narval:
Núria Liras: a la fotografia i l’escota de la gènova
Esther López: a l’escolta de la gènova i la tàctica
Vanessa Marquez: a la major
Laura Quinto: fent el que pot