Crònica gens èpica de com acabem la nostra segona regata

El repte, en el nostre segon intent era acabar la regata, fer les virades a la primera i el meu personal, no despistar-me massa i que el Narval no perdés arrancada cada dos per tres. ‘Si acabem la regata, estarem satisfetes‘ anàvem dient, com la primera vegada. /Si t’ho vas perdre pots consultar la primera crònica/ Tot i que hi havia una mica de vent, vam haver d’esperar a que es consolidés, la sortida del Ventolina es va anar ajornant fins a dos quarts de dues.

Aquesta vegada teníem el cronòmetre a punt, tot i que el vam possar un minut abans. Vam fer un parell d’anades i vingudes al costat de la línia de sortida per calcular quant trigàvem i tot i que no ho vam quadrar, perquè hi havia un minut de diferència, la sortida no va ser dolenta per ser la segona que fèiem. Aquest cop no estàvem a una milla de la línia de sortida. De fet, tenim la sensació d’estar molt a prop. /spolier: sempre ets més lluny del que sembla/ Però podríem dir per ser justes: ‘raonablement a prop‘, ara bé, el mal càlcul va fer que sortissin a murades a bavor, o el que és el mateix, sense cap prioritat davant de tota una flota que tenia preferència i que ens va tapar el vent situant-nos d’entrada, a la cua.

Més enllà de la sortida, la primera mala decisió va ser no copiar a la flota, vam anar cap a la zona costanera on, oh sorpresa, estava ple de clapes sense vent, cosa que clarament la resta havien vist. Però va ser una celebració entendre que estava passant, sabíem que és el que estàvem fent malament i això era tot un progrés.

Ara, la celebració de debó es va desfermar quan vam arribar a la boia. Crits, vídeos, fotos a la boia, un espectacle que va sentir de lluny el Marc des de la llança de suport. Aquest cop acabaríem la regata, ho vam tenir clar en aquell moment, no anàvem tan lluny de la flota, tot i que els barcos més ràpids de la categoria de competició ja ens havien doblat, estàvem animades i gairebé competitives. Per un moment ens va semblar que érem les últimes, hi havia altres barcos a la vora!

En aquesta prova de la regata estrenàvem l’aplicació eStela que permet fer seguiment de la regata sense tenir AIS i fent servir el telèfon mòbil. Molt útil per veure com no fèiem les cenyides prou tancades ni manteníem prou bé els rumbs de portants /i aquí tenim un infinit rang de millora/. La sortida va ser a les 13.30 h i podeu jugar a veure que vam fer en cada moment i com anem prenent males decisions: https://www.estela.co/es/tracking-regata/11199/trofeu-ventolina-regata-3  Val a dir que només vam fer una virada fallida, un winch enrotllat al revés, que trobareu segur quan és. A les 14:44:23 van xiular la nostra arribada, i ho havíem fet només a 6 minuts del Vertige, un Aquila a qui vam tenir a prop a la sortida i durant la regata.

Estàvem de plena celebració i a punt d’encendre el motor quan sentim, que queda un altre prova! Poc habituades a això, amb les encalmades del Garraf, ens va agafar per sorpresa. Vam engolir uns bastonets de pa i un sobre d’embotit mentre esperàvem /per primera vegada esperàvem/ que acabés d’arribar la flota de competició que encara quedàven.

La segona sortida va ser ja en el rumb correcte, amurades a estribord, una nova fita desbloquejada, molt més a prop de la flota. La tripulació ja virava perfecte a la primera i sense massa indicacions, això ens va donar seguretat per acostar-nos molt més a la línia de sortida i, de nou, perseguir el Vertige i el Kalidon, un puma 26 que navega extremadament bé i més ràpid que el nostre Puma 29 a mans de l’experimentat Alejandro. En aquesta ocasió vam fer moltes menys maniobres, decidir quan fer-les i per què és un dels grans punts que encara ens falta per abordar, de moment, en aquesta segona prova vam optar per un ‘menys és més’.

La segona tornada va ser molt bona, vam entrar a 5 minuts del Kalidon i del Fliper i a 3 minuts del Vertige i això, tot i arribar les darreres ens va fer sensació d’estar competint, anàvem a prop de la flota i qui sap si a la següent avancem a algun d’ells. 

I com a colofó vam veure un peix lluna, que la majoria de la tripulació no havia vist mai. És curiós com els ulls s’acostumen a mirar el mar i contra més el mires més hi veus. Crec que al tracking podeu detectar on apareix el peix en qüestió i es despista, un altre cop la skiper. https://www.estela.co/es/tracking-regata/11206/regata-ventolina-3-prueba-2 (la prova comença a les 15.30h)

La sensació d’haver acabat les dues primeres regates, començar a entendre que passa al camp, tenir confiança i bona comunicació les unes amb les altres haig de dir que és fantàstica. No negaré que l’esperit competitiu comença a aflorar. No puc evitar pensar, tenint en compte que la vela està numerada, que  el Narval había competit i fet un bon paper en regates de costa o fins i tot d’altura i podria tornar-ho a fer.

Fotografia: Núria Liras