Hi ha una pràctica que faig sovint que és preguntar-li a la natura, quan té un problema que jo tinc, com se les arreglaría i sovint ho encerta



I és que la Josefina Castellví, Pepita, com li agrada que li diguin, és fonamentalment una dona enamorada de la natura i dels oceans. Segurament per això va aconseguir ser la primera dona del món en dirigir una base a l’Antàrtida l’any 1987. I ho va fer en un moment en què l’oceanografia i la ciència era un espai d’homes i li van fer saber constantment.  Ella, però, com qui no vol la cosa, i fent-se la despistada es va anar fent forat a poc a poc i va acabar liderant un dels projectes més importants en investigació de l’estat d'aquells moments. Una dona amb un tarannà seré, tranquil i alhora apassionat fa que no puguis parar d’escoltar-la. 


I hem de dir que, fins on jo sé, és la primera dona de qui parlem que podem dir que un pic porta el seu nom. És ell pic Castellví, un turó de 350 metres d'altitud situat a la l'illa Livingston


Escolta el pòdcast


Us convido a escoltar el reportatge on parlem de la seva vida i escoltem la carismàtica veu de la Pepita. 




Aquest pòdcast  forma part del programa de ràdio Planeta Prat del Prat Ràdio, que emet  l'espai  Dones al mar, una mirada de gènere sobre la història de les dones navegants i altres aventures.

Si després d’escoltar-ho us heu quedat amb ganes de més us recomano llegir-la:
  • Ecología marina (1967)

  • Yo he vivido en la Antártida (1996) → el més curiós i divulgatiu, que no he tingut oportunitat de llegir encara, però que té molt bona pinta. Narra com van aconseguir la base a la antártida i com era allà la vida durant l’estiu antàrtic 

  • El paper que juguen els oceans en l'equilibri del planeta Terra (2005)



O també la podeu veure al documental ‘Els records glaçats’ que es va enregistrar l’any 2013 i narra com, a l’edat de 77 anys, torna a l’Antàrtida per recordar com van aconseguir la primera base i com va ser la seva vida aquells anys.